Com us podeu imaginar per la imatge que acompanya aquest post, a la sessió d'avui hem parlat de les webquest. Bé, potser més que parlar-ne, tot i la necessària introducció teòrica de l'Àlex, podríem dir que, amb la resolució d'un dels molts exemples disponibles més aviat hem practicat -i per moments patit- posant-nos en la pell dels i les nostres alumnes.
L'objectiu fonamental era veure com les webquest són un bon recurs pedagògic per treballar de forma col·laborativa, i a jutjar per les dinàmiques generades a cada un dels grups s'ha aconseguit. L'única pega (i d'aquí el patiment esmentat fa unes línies) ha estat la limitació horària.
En qualsevol cas, després de la presentació del projecte KulTIC per part de l'Àlex, s'ha decidit treballar una webquest centrada en els Ajuts a les famílies. Un cop feta la introducció a la mateixa, hem format grups i hem començat amb la resolució de les diferents tasques. A grans trets, podríem dir que aquesta webquest està centrada en tota una sèrie de tòpics sobre els immigrants que es podrien resumir amb la frase tants cops sentida: "els immigrants tenen totes les ajudes que a nosaltres ens neguen". En aquest sentit, es reproduïa una suposada carta a un diari, de tal manera que la nostra tasca consistia en investigar si tot el que s'afirmava a la mateixa era veritat, per concloure amb una altra carta que respongués a la mateixa.
No entraré aquí a descriure tot el procés, però si dir que ningú s'ha cregut l'autoria de la carta, ja que el to irònic emprat ens ha fet deduir que, tal i com s'afirmava, aquesta hagués estat escrita per una persona immigrant. Al contrari, tothom ha pensat que, parlant clar, havia estat redactada per alguna persona força "cremada" amb l'administració i amb els immigrants.
Després d'haver anat treballant una mica per sobre les diferents tasques plantejades, cada grup ha fet lectura de la seva carta de resposta. Per cert, no ho havia dit abans, però el nostre grup estava format per l'Eva, per la Maria, per l'Antònia, i per un servidor, i en la línia de la carta original hem decidit optar per la ironia. Val a dir que la resta de companys i companyes, han optat per una solució més formal, tècnica i amb més arguments que la nostra. Independentment d'això, ens ho hem passat força bé. Aquí teniu la nostra carta:
Estimada senyora immigrant.
En resposta a la seva carta al diari 20 Minutos, volia matissar algunes de les seves afirmacions. En primer lloc, no puc negar que alguns dels ajuts i privilegis que planteja siguin veritat, però cap d'ells resulta tan fàcil d'assolir com vostè comenta, i a més de drets, també hi ha una sèrie de deures que vostè oblida.
El més destacat és que bona part d'aquests ajuts estan disponibles per totes les persones residents al nostre país, i no especialment pels de fora, com podria semblar llegint la seva carta. Per aconseguir molts dels ajuts a què vostè fa referència s'han de reunir uns requisits que vostè ha oblidat esmentar. Per exemple, amb el reagrupament familiar podem portar els fills i els pares, sempre i quan els primers siguin menors d'edat -o dependents en cas que no ho siguin-... [i aquí ens hem quedat]
Atentament
Una aborigen
En resposta a la seva carta al diari 20 Minutos, volia matissar algunes de les seves afirmacions. En primer lloc, no puc negar que alguns dels ajuts i privilegis que planteja siguin veritat, però cap d'ells resulta tan fàcil d'assolir com vostè comenta, i a més de drets, també hi ha una sèrie de deures que vostè oblida.
El més destacat és que bona part d'aquests ajuts estan disponibles per totes les persones residents al nostre país, i no especialment pels de fora, com podria semblar llegint la seva carta. Per aconseguir molts dels ajuts a què vostè fa referència s'han de reunir uns requisits que vostè ha oblidat esmentar. Per exemple, amb el reagrupament familiar podem portar els fills i els pares, sempre i quan els primers siguin menors d'edat -o dependents en cas que no ho siguin-... [i aquí ens hem quedat]
Atentament
Una aborigen
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada