Darrera sessió

Com que ahir no vaig poder venir, i no sabia si avui ho podria fer, he treballat de forma individual. Aquí deixo un enllaç a una webquest elaborada amb GoogleSites. A veure que us sembla.

Revolució industrial i industrialització

Sessió set

NOMÉS PATERES?

Mari Ferrer, Alba Gimeno, Eva Mor, Julián Roche

A ningú li sorprèn veure als telenotícies a immigrants arribant en cayucos en unes condicions deplorables. Però és realment aquesta l’única via d’entrada de la immigració il•legal?

Quan arriba l’estiu és normal que grups de banyistes es vegin sorpresos per l’arribada d’immigrants a les nostres costes en embarcacions tan precàries com les condicions en què aquestes persones arriben. Ara bé, aquesta no és l’única via d’entrada d’aquestes persones.

Moltes són les vies d’entrada al nostre país, algunes d’elles força sorprenents: carretera, avió, tren o vaixell en són algunes d’elles, però ni causen el mateix impacte visual i tràgic que les pateres, ni sovint es poden percebre.

Grups d’Investigació de la Policia han realitzat detencions a treballadors de la T4 que podien haver facilitat l’arribada al territori espanyol a falsos turistes a través de portes d’AENA. Això és una mostra més de que la immigració il.legal pot ser un negoci força lucratiu.

Per carretera és freqüent trobar-se amb immigrants que entren amagats als dobles fons als cotxes, camuflats en la càrrega de camions, i fins i tot com a falsos turistes. La desesperació sovint és tan extrema que acostumen a actuar posant en risc les seves vides.

En el cas del Marroc, a la frontera amb Ceuta i Melilla s’han viscut dramàtiques situacions quan centenars de persones intentaren saltar les tanques i van ser durament reprimides per les forces frontereres.

Una altra de les maneres d’arribar aquí és a través de les màfies organitzades als països d’origen. Aquestes afecten principalment als països asiàtics i de l’Europa de l’Est.

Arribats a aquest punt, caldria fer una reflexió sobre el significat del concepte "immigrant il·legal".

Per què els ciutadans que pertanyen a la Unió Europea tenen més facilitats per accedir i quedar-se a Espanya?

Sessió 6

I MOSTRA DE FOTOPERIODISME DIVERSITAC. SÍMBOLS IDENTITARIS DEL NOSTRE ENTORN

La nostra societat es troba immersa en ple procés de globalització, dins el qual es produeix una barreja entre diferents cultures. En aquest context, cada cop són més habituals els símbols identitaris com a forma de distinció, destacant-ne especialment els religiosos, encara que n'hi ha d'altres de culturals i fins i tot d'estètics. Amb el nostre fotoreportatge intentarem mostrar i entendre aquesta realitat quotidiana.


DIFERENTS SÍMBOLS

Turbant Sick

En el Sikhisme, s’espera que tothom dirigeix i Sadar vol dir també líder. A l’Índia sardar es refereix a un home amb barba i es cobreix el cabell amb un turbant, donat que el líder o cap (Sardar) d’un grup, generalment porta un turbant al cap. Bhai Chaupa Singh va dir: Les cinc K´s del Sikh Dharma són Kachera (roba interior de cotó) Karha (brazalete de acero), Kirpan (espada pequeña), Kangha (peine de madera) y Kesh/Keski (cabello sin cortar y turbante).

Hiyab

El hiyab es un código de vestimenta femenina islámica que establece que debe cubrirse la mayor parte del cuerpo y que en la práctica se manifiesta con distintos tipos de prendas, según zonas y épocas.

Creu

La creu és una figura geomètrica que consisteix en dues línies que es creuen en angle recte, de manera que divideixen quatre quadrants. Hi ha diversos tipus de creu (llatina, grega, en forma d'aspa...) És un dels símbols més antics de la humanitat.

Kipá

La kipá (hebreo כִּפָּה, "cúpula, parte superior", plural kipot; también conocida por su nombre en yídish, yarmulke) es una pequeña gorra ritual empleada para cubrir parcialmente la cabeza, usada tradicionalmente por los varones judíos, y últimamente aceptada también por las corrientes no ortodoxas para uso femenino.

Gel·laba

Una gel·laba (en àrab جلابة) és una túnica tradicional marroquina folgada amb caputxa.Les gel·labes cobreixen des del coll fins al turmell. S'utilitzen per sortir al carrer i es porten a sobre de la roba de casa o de festa, i es lleven en arribar al lloc de destí.

Kufiya

La mítica 'kufiya', el pañuelo árabe a cuadros que el fallecido líder palestino Yaser Arafat convirtió en símbolo de su causa, es el nuevo icono de moda de los jóvenes de Beirut, entre los que hace furor en un arcoiris de colores. Prenda tradicional árabe también conocida como "pañuelo palestino".

Quarta Sessió. Moodle

Avui hem treballat amb el curs habilitat per l'Àlex al Moodle del seu institut. He comentat l'existència de KeyToSchool, que ofereix hostalatge gratuït sense necessitat de cap instal·lació, però sembla que hi ha problemes per obrir cursos. Concretament, després de fer registrar-se apareix el missatge: New registrations have been closed, i no sé si això és temporal o definitiu. Em sap greu.

En qualsevol cas, si al final fos possible, hi ha força tutorials en forma de vídeo sobre com crear els cursos. Us deixo aquí alguns.


1. Crear un compte i iniciar Moodle




2. Configurar l'idioma





3. Configurar les dades d'usuari






4. Configurar la plantilla o tema






5. Crear un curs

Tercera sessió. Segona part

Arribats a aquest punt, se'ns demana posar les bases d'una webquest pròpia en aquest mateix blog, cosa que, per qüestions de temps no he pogut fer. Malgrat tot, abans que acabi el curs, intentaré penjar-ne alguna

Tercera sessió. Primera part

Avui hem continuat amb les Webquest, i encara més que ahir, de manera pràctica. L'exemple triat ha estat centrat en els esports, però no en els aspectes purament esportius, sinó en la qüestió de la nacionalització d'atletes estrangers. A grans trets, la polèmica estava centrada la percepció que d'ells es té, els dubtes en torn la seva espanyolitat, i en els beneficis i/o perjudicis que pot generar en l'esport espanyol. Per començar, hem treballat de manera individual, per acabar redactant un article per a un diari imaginari, on hem intentat recollir algunes de les principals idees reflectides en els diferents recursos oferts.

Un cop més l'activitat ha mostrat com la webquest esdevé una eina que fomenta el treball cooperatiu, i serveix per contrastar els diferents punts de vista que es poden generar a cada un dels grups. La llàstima ha estat que, com ahir, el temps ha estat una mica just. No oblidem, però, que, en fomentar el debat, sovint ens entretenim més del que caldria.

El grup estava format per l'Alba, la Margarida i per mi, i l'article resultant ha estat el següent:

Espanyols o estrangers?

La cada cop major presència d’atletes no nascuts a Espanya representant a aquest país a competicions internacionals ha generat un debat entorn la seva espanyolitat.

L’atleta Niurka Montalvo celebrant una de les seves victòries

Al llarg de la història esportiva existeixen nombrosos exemples d’esportistes que han representat el nostre estat essent originàriament d’altres nacionalitats. Niurka Montalvo, Nina Zhivanevskaya, Aschwin Wildeboer, Talant Dushevaez són alguns dels més destacats, havent aconseguit medalles a algunes de les competicions més importants. Tot plegat ha generat diferents visions, en alguns casos força contraposades:

Visió federativa: completament a favor de les nacionalitzacions per comportar un augment del nivell esportiu a les estadístiques.

Visió dels esportistes autòctons: crítics per sentir-se perjudicats a nivell econòmic (pèrdua de subvencions)

Visió dels espectadors autòctons: tot i ser una realitat legal, a molts els hi costa identificar els atletes nacionalitzats com a iguals, i més quan tenen un color de pell diferent.

Visió dels espectadors nouvinguts: els mateixos estrangers que formen part de les seleccions-equips, són un element de cohesió social cap els nouvinguts, perquè s’hi identifiquen amb ells.

Visió dels països originaris: consideren que s’afavoreix una “fuita” de talents, ja que davant unes millors condicions de vida, més recursos, i una legislació que ho facilita actua en detriment seu.

Com poden veure, la polèmica està servida. Tot plegat és qüestió de perspectives.

Segona sessió

Com us podeu imaginar per la imatge que acompanya aquest post, a la sessió d'avui hem parlat de les webquest. Bé, potser més que parlar-ne, tot i la necessària introducció teòrica de l'Àlex, podríem dir que, amb la resolució d'un dels molts exemples disponibles més aviat hem practicat -i per moments patit- posant-nos en la pell dels i les nostres alumnes.

L'objectiu fonamental era veure com les webquest són un bon recurs pedagògic per treballar de forma col·laborativa, i a jutjar per les dinàmiques generades a cada un dels grups s'ha aconseguit. L'única pega (i d'aquí el patiment esmentat fa unes línies) ha estat la limitació horària.

En qualsevol cas, després de la presentació del projecte KulTIC per part de l'Àlex, s'ha decidit treballar una webquest centrada en els Ajuts a les famílies. Un cop feta la introducció a la mateixa, hem format grups i hem començat amb la resolució de les diferents tasques. A grans trets, podríem dir que aquesta webquest està centrada en tota una sèrie de tòpics sobre els immigrants que es podrien resumir amb la frase tants cops sentida: "els immigrants tenen totes les ajudes que a nosaltres ens neguen". En aquest sentit, es reproduïa una suposada carta a un diari, de tal manera que la nostra tasca consistia en investigar si tot el que s'afirmava a la mateixa era veritat, per concloure amb una altra carta que respongués a la mateixa.

No entraré aquí a descriure tot el procés, però si dir que ningú s'ha cregut l'autoria de la carta, ja que el to irònic emprat ens ha fet deduir que, tal i com s'afirmava, aquesta hagués estat escrita per una persona immigrant. Al contrari, tothom ha pensat que, parlant clar, havia estat redactada per alguna persona força "cremada" amb l'administració i amb els immigrants.

Després d'haver anat treballant una mica per sobre les diferents tasques plantejades, cada grup ha fet lectura de la seva carta de resposta. Per cert, no ho havia dit abans, però el nostre grup estava format per l'Eva, per la Maria, per l'Antònia, i per un servidor, i en la línia de la carta original hem decidit optar per la ironia. Val a dir que la resta de companys i companyes, han optat per una solució més formal, tècnica i amb més arguments que la nostra. Independentment d'això, ens ho hem passat força bé. Aquí teniu la nostra carta:

Estimada senyora immigrant.


En resposta a la seva carta al diari 20 Minutos, volia matissar algunes de les seves afirmacions. En primer lloc, no puc negar que alguns dels ajuts i privilegis que planteja siguin veritat, però cap d'ells resulta tan fàcil d'assolir com vostè comenta, i a més de drets, també hi ha una sèrie de deures que vostè oblida.

El més destacat és que bona part d'aquests ajuts estan disponibles per totes les persones residents al nostre país, i no especialment pels de fora, com podria semblar llegint la seva carta. Per aconseguir molts dels ajuts a què vostè fa referència s'han de reunir uns requisits que vostè ha oblidat esmentar. Per exemple, amb el reagrupament familiar podem portar els fills i els pares, sempre i quan els primers siguin menors d'edat -o dependents en cas que no ho siguin-... [i aquí ens hem quedat]


Atentament


Una aborigen